Orientació teòrica
Maria Monini és psicòloga i té una visió integradora de la psicoteràpia. La integració de models teòrics li permet atendre els problemes psicològics amb amplitud, dissenyant tractaments complets i individualitzats per a cada cas.
La Teràpia dels Sistemes de la Família Interna
La Teràpia de Sistemes de la Família Interna, o IFS, és el model terapèutic des del qual actualment enfoco la major part dels processos terapèutics presencials, a Arenys de Mar, i online. A IFS pensem que la ment no és única, sino múltiple. Això significa, que dins de nosaltres conviuen en armonia parts diferenciades, liderades per la nostra Essència Nuclear, o Self. Quan experimentem patiment, per alguna ferida o conflicte, algunes parts poden esdevenir extremes, amb la intenció de protegir-nos, de protegir la nostra Essència. Altres, les que porten el dolor, queden amagades o ocultes. D’aquesta manera el nostre patiment pot augmentar, per la presència d’angoixa, depressió, adiccions, baixa autoestima, conductes perilloses i suïcides. Reconeixer la bona intenció de les parts i rescatar les parts dolgudes i amagades constitueix el camí per la sanació. Dins del marc de IFS integro altres enfocaments terapèutics, principalment la Teràpia Sensoriomotora, el paragdigma constructivista i el sistèmic, com si IFS fos un paraïgua, sota el qual queden recollides altres aproximacions i tècniques.
La Teràpia Sensoriomotora
La Teràpia Sensoriomotora es proposa processar les situacions traumàtiques a través de l’escolta al cos en consciència plena, on queden gravades les memòries sense resoldre, en forma de sensacions, postures i moviments. Les persones són invitades a prendre consciència de les tendències d’acció que es van reprimir o tallar durant les experiències traumàtiques i a executar-les en la consulta, no d’una manera catàrtica, sinó sent-ne conscient moment a moment.
En poder alliberar els moviments i les postures que no es van poder completar en les escenes originàries, les persones reescriuen memòries, emocions, pensaments i relacions fins a reintegrar la pròpia identitat.
El model constructivista
El constructivisme és un paradigma de coneixement segons el qual cada té un rol actiu construir la seva realitat. Això significa, que cada persona construeix i entén la seva realitat basant-se en la seva experiència. Cada una de nosaltres té maneres de pensar, de sentir i d’actuar i atribueix significats individuals i únics a les diferents situacions de la vida, donant-li un sentit propi.
A les teràpies constructivistes es presta molta importància a la comprensió de la manera com les persones senten i creuen al voltant de les seves pròpies dificultats i circumstàncies. Així mateix, les terapeutes dediquen molta cura a acoblar-se a l’experiència de les persones que acompanyen, guiant-les en un procés de construcció de nous significats, més adients a l’etapa actual que travessen.
El model sistèmic
El model sistèmic es caracteritza per centrar la seva atenció en la família, entesa com un sistema, diferenciant-se, així, d’altres orientacions psicològiques que se centren en l’individu.
La família és un grup que s’organitza jeràrquicament, on cada membre desenvolupa una funció i ocupa un lloc. Cada membre influeix i és influït pels altres, exposat als canvis propis del cicle vital i a factors externs. El model sistèmic entén que quan un o més membres de la família presenten un símptoma –o malestar psicològic– aquest és l’expressió del malestar de tota la família, i no només d’un individu en particular.
Sovint és difícil reunir a la consulta tota la família i, per això, els terapeutes sistèmics tenen a la ment tot el sistema, encara que no tots els membres estiguin presents a les sessions.
Teràpia familiar sistèmica
En les sessions de teràpia familiar s’escolta l’opinió i es dóna veu a tots els membres de la família per captar el malestar de cadascú i buscar objectius en comú.
A la teràpia familiar sistèmica es presta atenció a les solucions intentades per la família i que, sovint, acaben sent factors que perpetuen el problema, ajudant a mantenir l’homeostasi, o equilibri familiar. La millora de la comunicació permet adoptar una perspectiva més funcional cap a les dificultats de de la família i donar a cada membre un espai adient per assolir les seves pròpies tasques vitals.
Format de la Teràpia
La comprensió sistèmica és una manera complexa, però eficaç d’atendre no només famílies i parelles, sinó també individus que viuen i es relacionen constantment en un entorn que cal tenir en compte.
El format familiar implica que les sessions siguin d’hora i mitja i es divideixen en una primera part en què s’escolta i atén la família, seguit d’una segona part en què, després d’una petita pausa, es fa una devolució del que s’ha observat i que ajudi la família a seguir fins a la següent trobada.