La restricció de la ingesta d’aliments, les conductes de purgació com ara el vòmit, els comportaments de compensació després d’haver menjat, com ara realitzar activitat física de manera compulsiva o fer ús de laxants i diürètics poden ser maneres d’intentar gestionar o anul·lar emocions que superen a la persona.
Així mateix, es pot produir una pèrdua de control sobre les quantitats d’aliment ingerit, a vegades en forma d’afartaments, que dóna lloc a sentiments de culpabilitat intensos o a comportaments d’autocàstig.
Aquestes conductes poden ser etiquetades com bulímia nerviosa, o anorèxia nerviosa, o rebre noms menys coneguts com ara l’ortorèxia i la vigorèxia. L’obesitat, sent un trastorn de base orgànica, presenta una dimensió psicològica important que pot requerir l’ajuda d’un psicoterapeuta per a ser abordada.
