Testimonis

La Maria ha ajudat molt a la meva filla adolescent ha superar un trastorn de la conducta alimentària, porta més d’un any de tractament i teràpia, i la nena està molt millor, l’està ajudant moltíssim en tots els aspectes, estic molt agraïda per la seva ajuda.

Estherix
Publicat a Doctoralia l’11 de juny del 2019

Maria Monini és una professional increible, m’he sentit a gust amb ella, i, sobretot, m’ha ajudat moltíssim en la comprensió de mi mateixa, en un moment molt crític de la meva vida. Puc dir que la seva teràpia ha sigut determinant. Ella va utilitzar diverses tècniques de psicoteràpia amb mi, per a trobar la combinació més efectiva en el meu cas específic. El seu objectiu és ser eficaç en breu termini i no quedar-se amb el pacient perquè aquest tingui algú amb qui parlar i desfogar-se. La recomano, i, pel que a mi m’afecta, no ha de millorar en res.

Pacient anònim
Publicat a Doctoralia el 5 d’octubre del 2018

Només tinc paraules d’agraïment per les professionals que em van atendre, jo sempre dic que van ser la meva taula de salvació en un moment difícil de la meva vida, gràcies a les terapeutes que em van ajudar, per la seva paciència, recolzament, comprensió, i, sobretot, l’afecte. Han aconseguit treure la millor part de mi i fer-me comprendre que la felicitat depèn dels ulls amb què mirem el món. Mil gràcies als meus dos àngels, perquè sense la vostra ajuda no ho hagués aconseguit. Gràcies.

Carme

Em va encantar el seu tracte personal i professional. Em va ajudar moltíssim a la forma d’afrontar diferents problemes a nivell emocional.

Usuari
Publicat a Doctoralia l’1 d’octubre del 2018

M’he sentit acollida i respectada com no m’hi havia sentit mai. La teràpia m’ha permès ser jo mateixa i seguir sent-ho i, alhora, m’ha ajudat a transformar-me en una dona més tendra i amorosa.

M.L.

Gràcies al treball que he fet amb la meva psicoterapeuta, he aconseguit estar bé amb mi mateixa i acceptar esdeveniments passats i encarar el futur amb motivació i il·lusió. El procés no m’ha sigut fàcil però estic molt satisfeta de tot el que he après i valoro molt positivament aquesta experiència de coneixement i creixement personal.

C.S.

Ha estat la primera vegada que he fet teràpia. Al principi tenia dubtes. No sabia si l’exposició dels meus problemes en públic em seria beneficiós. Tampoc sabia si podria encaixar i compartir les experiències dels altres ni si seria capaç d’ajudar-los amb les meves intervencions.
Amb el temps, tot i que encara tinc algun moment dolent, puc assegurar que l’experiència m’ha enriquit i m’ha fet més fort. He après algunes coses que em van molt bé per a tirar endavant. Penso que la Maria i el seu equip fan una feina excel·lent tant a nivell professional com a nivell humà, que en aquest cas seria el mateix. Gràcies.

Xavi

…Diré amb la boca grossa que ha estat una sort arribar a aquest grup. Al què dono les gràcies per la paciència i per l’actitud de les terapeutes i de la resta de companys.
…Un grup de persones humanes amb problemes, igual que jo, i on quan hi arribes n’hi ha unes, i quan en surts, unes altres.
…De seguida vaig veure que valia la pena fer l’esforç d’anar cada divendres a Barcelona i invertir unes hores del meu temps a obrir-me davant de persones que no coneixia de res. Excepte per feina, no m’he excusat mai d’assistir-hi.
…De no saber què et passa, qui ets, què cony hi fas en aquest mon, a conèixer, entendre i acceptar-me tal com soc. (Bé! Estamos en ello)
…Anomenar les situacions, els moments i els problemes, i començar a gestionar-los emocionalment. A vegades amb més sort que altres.
…Ha estat un espai on no he trobat ni judicis ni prejudicis. Per a mi ha estat l’espai on he pogut expressar allò que ni amb la família ni amb les amistats havia pogut fer i, …sobretot, he plorat, i molt!!!
…Reconec que em va costar una mica obrir-me i destapar-me. …Primer em vaig esquerdar (cuirassa dura de pelar). Desconfiança, por, vulnerabilitat, desemparament…després vaig buidar, després vaig recosir-me, i ara, no sé com, perquè no és una fórmula, a poc a poc em vaig sorprenent dels recursos que em van sorgint inconscientment.
…Empoderar-me, recuperar l’autoestima, escoltar una mica més els altres. Tenen molt més a dir-me del que creia i m’ajuda a entendre millor els motius i els per què’s. …Com ja vaig dir…La teràpia és com un plugim que et va amarant sense adonar-te’n, i com un “clic”, un dia t’adones que comences a fer coses diferents i a veure que les persones no són possible causa de dany.
…Què esperes del grup? No tens resposta a aquesta pregunta fins que no identifiques quins són els teus mal de caps i el grau dels mateixos.
…Del “per això que et passa a tu” a “ja sé què em passa a mi”. Em fa una mica de por que no sigui flor d’estiu, crec que em queda una mica de treball i agraeixo el temps que em queda, l’aprofitarem, ara ja sé com. També espero haver ajudat els altres com ells ho han fet amb mi.
GRÀCIES

R.

La teràpia de grup a què he assistit m’ha ajudat amb èxit a solucionar el meu malestar, i ha estat una experiència vital profitosa en la qual l’empatia ha tingut un gran protagonisme. Vuit persones amb problemàtiques diverses formàvem el grup. Escoltar cada un dels companys i companyes parlar, amb gran afectació i sinceritat, dels seus desconsols, m’obligava a relativitzar els meus i a reflexionar i avançar en el seu coneixement, i en el de les situacions que ens provoquen estats d’ansietat.
A més a més, aprendre sobre el procés que segueixen les sensacions i les emocions en els escenaris que em resulten conflictius, i quins significats atribuïts em són més perjudicials i quins em beneficien, és un instrumental que haig de desenvolupar en profunditat per a consolidar la meva “curació”. La consciència i la reflexió són imprescindibles per al nostre equilibri emocional. La pregunta que em faig és quin paper juga l’esmentada empatia en el procés de curació dels nostres mals.

Joaquim